Y hablando de información, me faltaba toda, a la hora de entrar a ver esta película. Me parece que la elegí por verla recomendada en algún sitio.
Como era de competencia oficial, su director, que luego decubri que éran 2, estaban para presentarla. Por lo cual, hubo preguntas y respuestas al termino de la peli.
Suelo quedarme a escuchar algunas preguntas, porque generalmente, las preguntas son muy malas, pero las respuestas son muy buenas. Al terminar de verla, sentí que había mucho de autiobiografico de los dos directores en esta película, y me pareció la pregunta fundamental para hablar con ellos sobre ésto, y qué mejor ocasión si tienes a quien la hiso delante tuyo!, pero bueno, el cuestionario arrancó, no con una pregunta mala, con una pregunta malísima!, pero la escuché porque supuse que la segunda pregunta seria relacionada con mi tema de interés (no podia creer que nadie vaya a preguntarlo). Entonces esperé en las puertas de las escaleras, si venia pregunta mala, me iba, y asi fue. Fue tan mala, que es la pregunta que no falta a ningún cuestionario a un director (como hiciste el casting?, como se manejaron con los actores?). Me fastidió tanto que me fui, y tanto que no me había dado cuenta que era una pregunta brillante.
No fui capaz de creerme mi teoría: que a pregunta mala, respuesta buena. Ésa pregunta respondería mi gran pregunta. La película la protagonizaban 2 nenes de 8 años que hacian de hermanos, y éran muy parecidos con lo cual supuse toda la película que éran mellizos. Luego decubrí que los directores son hermanos, y ahi estaba mi respuesta: la película era autobiográfica, de la relación que tuvieron ésos hermanos con su padre irresponsable (a la vez entrañable) y separado de su madre. Pero mi gran pregunta pasaría a un segundo plano cuando supe por otro lado cual habría sido la respuesta de los directores a tan brillante pregunta. Ésos niños que protagonizaban la película son los hijos de Lee Ranaldo, uno de los cerebros de Sonic Youth!!!!, atención fanáticos de Sonic Youth: tienen que ver esta película.
No fui capaz de creerme mi teoría: que a pregunta mala, respuesta buena. Ésa pregunta respondería mi gran pregunta. La película la protagonizaban 2 nenes de 8 años que hacian de hermanos, y éran muy parecidos con lo cual supuse toda la película que éran mellizos. Luego decubrí que los directores son hermanos, y ahi estaba mi respuesta: la película era autobiográfica, de la relación que tuvieron ésos hermanos con su padre irresponsable (a la vez entrañable) y separado de su madre. Pero mi gran pregunta pasaría a un segundo plano cuando supe por otro lado cual habría sido la respuesta de los directores a tan brillante pregunta. Ésos niños que protagonizaban la película son los hijos de Lee Ranaldo, uno de los cerebros de Sonic Youth!!!!, atención fanáticos de Sonic Youth: tienen que ver esta película.
Y la pregunta se volvió 10 veces más interesante porque ahora desconozco el misterio de la respuesta. Me hubiese encantado escuchar la explicación sobre su relación con Lee Ranaldo y como llegaron esos niños a hacer de ellos mismos en su película. Prometo nunca más irme cuando escuche la peor pregunta de mi vida, porque la respuesta, puede resolver mis dudas existenciales.
CATALÀ__Primer vull aclarir que no entenc el títol, "Go get some rosemary (Daddy Longlegs)" (és a dir, "Busqueu un bri de romaní - Papa Camesllargues") però segurament m'està faltant alguna informació. I parlant d'informació em faltava tota, la l'hora d'entrar a veure la pel·lícula. em sembla que la vaig escollir per veure-la recomanada en alguna banda.
Com era de Competència Oficial, el seu director, que després vaig descobrir que eren 2, hi eren per presentar-la. De tal manera que al final hi va haver torn de preguntes i respostes a l'acabar la projecció.
Normalment acostumo a quedar-me a escoltar algunes preguntes, perquè generalment, les preguntes són molt dolentes, però les respostes són molt bones. A l'acabar de veure-la, vaig sentir que hi havia molt d'autobiogràfic dels dos directors en aquesta pel·lícula, i em va semblar la pregunta fonamental per parlar amb ells sobre això, quina millor ocasió si tens qui la va fer davant teu! però bé, el qüestionari va començar, no amb la pregunta dolenta sinó amb una pregunta dolentíssima! però la vaig escoltar perquè vaig suposar que la segona pregunta seria relacionada amb el meu tema d'interès (no podia creure que ningú anés a preguntar-ho). Així que vaig esperar a la porta de les escales: si venia una altra pregunta dolenta me n'anava...i així va ser. Va ser tan dolenta, que és la pregunta que no falta a cap qüestionari a un director (com vas fer el càsting? com vau fer amb els actors?). Em va fastiguejar tant que vaig marxar, però taaant, que no vaig adonar-me que havia estat una pregunta brillant.
No vaig ser capaç de creure'm la meva teoria: que a pregunta dolenta, resposta bona. Aquella pregunta respondria la meva gran pregunta. La pel·lícula la protagonitzaven dos nens de vuit anys que feien de germans, i eren molt semblants així que vaig suposar tota la pel·lícula que eren bessons. Després vaig descobrir que els directors són germans, i allà hi havia la resposta a la meva pregunta: la pel·lícula era autobiogràfica, de la relació que van tenir aquests dos germans amb el seu pare irresponsable (a la vegada entranyable) i separat de la seva mare. Però la meva gran pregunta passaria a segon pla quan vaig saber per altra banda que quina hagués estat la resposta dels directors a tan brillant pregunta. Aquells nens protagonistes del film són els fills de Lee Ranaldo, un dels cervells de Soni Youth!!!!!! atenció fanàtics de Sonic Youth, heu de veure aquesta pel·lícula. I la pregunta es va tornar 10 vegades més interessant perquè ara desconec el misteri de la resposta. M'hagués encantat escoltar l'explicació sobre la seva relació amb Lee Ranaldo i com van arribar aquells nens a fer d'ells mateixos a la seva pel·lícula. Prometo mai és marxar quan escolti la pitjor pregunta de la meva vida, perquè la resposta, pot resoldre els meus dubtes existencials.
CATALÀ__Primer vull aclarir que no entenc el títol, "Go get some rosemary (Daddy Longlegs)" (és a dir, "Busqueu un bri de romaní - Papa Camesllargues") però segurament m'està faltant alguna informació. I parlant d'informació em faltava tota, la l'hora d'entrar a veure la pel·lícula. em sembla que la vaig escollir per veure-la recomanada en alguna banda.
Com era de Competència Oficial, el seu director, que després vaig descobrir que eren 2, hi eren per presentar-la. De tal manera que al final hi va haver torn de preguntes i respostes a l'acabar la projecció.
Normalment acostumo a quedar-me a escoltar algunes preguntes, perquè generalment, les preguntes són molt dolentes, però les respostes són molt bones. A l'acabar de veure-la, vaig sentir que hi havia molt d'autobiogràfic dels dos directors en aquesta pel·lícula, i em va semblar la pregunta fonamental per parlar amb ells sobre això, quina millor ocasió si tens qui la va fer davant teu! però bé, el qüestionari va començar, no amb la pregunta dolenta sinó amb una pregunta dolentíssima! però la vaig escoltar perquè vaig suposar que la segona pregunta seria relacionada amb el meu tema d'interès (no podia creure que ningú anés a preguntar-ho). Així que vaig esperar a la porta de les escales: si venia una altra pregunta dolenta me n'anava...i així va ser. Va ser tan dolenta, que és la pregunta que no falta a cap qüestionari a un director (com vas fer el càsting? com vau fer amb els actors?). Em va fastiguejar tant que vaig marxar, però taaant, que no vaig adonar-me que havia estat una pregunta brillant.
No vaig ser capaç de creure'm la meva teoria: que a pregunta dolenta, resposta bona. Aquella pregunta respondria la meva gran pregunta. La pel·lícula la protagonitzaven dos nens de vuit anys que feien de germans, i eren molt semblants així que vaig suposar tota la pel·lícula que eren bessons. Després vaig descobrir que els directors són germans, i allà hi havia la resposta a la meva pregunta: la pel·lícula era autobiogràfica, de la relació que van tenir aquests dos germans amb el seu pare irresponsable (a la vegada entranyable) i separat de la seva mare. Però la meva gran pregunta passaria a segon pla quan vaig saber per altra banda que quina hagués estat la resposta dels directors a tan brillant pregunta. Aquells nens protagonistes del film són els fills de Lee Ranaldo, un dels cervells de Soni Youth!!!!!! atenció fanàtics de Sonic Youth, heu de veure aquesta pel·lícula. I la pregunta es va tornar 10 vegades més interessant perquè ara desconec el misteri de la resposta. M'hagués encantat escoltar l'explicació sobre la seva relació amb Lee Ranaldo i com van arribar aquells nens a fer d'ells mateixos a la seva pel·lícula. Prometo mai és marxar quan escolti la pitjor pregunta de la meva vida, perquè la resposta, pot resoldre els meus dubtes existencials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada