I JUST CALLED TO SAY...

CATALÀ__Una musiqueta tinc gravada al cap des d'aquest matí (divendres). De la primera pel·lícula del festival, en sessió de premsa. En Julián no ha entès res, jo ho he entès tot (que és estrany, que diria ma mare). Hem entrat tard, gràcies a les trifulgues del primer dia per aconseguir les entrades de convidats, on ningú sap a quina llarga cua has d'esperar. Però la qüestió és que aquesta petita pel·lícula indonesa independent és una declaració d'amor. Parla d'un nen i una nena xinesos que viuen a Indonèsia, que el que més desitgen ser quan siguin grans és qualsevol cosa menys xinesos. També hi surten uns adolescents xinesos (en realitat son ells mateixos) que son maltractats una i altra vegada i que fan pinya, bagant, tot passejant per Indonèsia mirant al cel amb el cap ben alt en comptes d’anar amb el cap cot, esperant un futur millor. Al títol hi ha la clau: Blind pig... (els porcs són els xinesos, uns xinesos cegs, desarrelats, sense pàtria) who wants to fly...que volen volar, volen ser diferents, o volen ser iguals. Que somien que un dia els abusos acabaran, que un dia podran cantar t'estimo a tort i a dret. Mentrestant editen un video-karaoke amb imatges d'una massacre, on van tancar i cremar vius a uns 400 porcs cegs que volien volar (i allò no va ser cap ficció). I la peli està plena de petits plans evocadors que ens fan volar i pensar. A la sinòpsis del catàleg res del que hi he entès hi és escrit...serà la il·lusió de la primera pel·lícula?
Play it again, Stevie! I cantem ben fort.

ESPAÑOL__Una musiquita tengo grabada en la cabeza desde esta mañana (jueves). De la primera película del festival, en sesión de prensa. Julián no ha entendido nada, yo lo he entendido todo (que raro, como diria mi madre). Hemos llegado tarde, gracias a las peripecias del primer día para conseguir las entradas de invitados, donde nadie sabe en qué larga cola tienes que esperar. Pero la cuestión es que esta pequeña película indonesa independente es una declaración de amor. Habla de un niño y una niña chinos que viven en Indonesia, que lo que más desean cuando sean mayores es ser cualquier cosa menos chinos. También salen unos adolescentes chinos (en realidad, son ellos mismos) que son maltractados una y otra vez y que se tienen el uno al otro, bagando, paseando por Indonesia mirando al cielo con la cabeza bien alta en lugar de ir con la cabeza gacha, esperando un futuro mejor. En el título hay la clave: Blind pig...(los cerdos son los chinos, unos chinos ciegos, desarraigados y sin pátria) who wants to fly... que quieren volar, quieren ser diferentes, o quieren ser iguales. Que sueñan que un día los abusos se acabaran, que un día podran cantar te quiero por doquier. Mientrastanto, editan un video-Karaoke con imágenes de una masacre, dodne encerraron vivos y quemado a unos 400 cerdos ciegos que querían volar (y eso no fue ninguna ficción). Y la película está llena de pequeños planos evocadores que nos hacen volar y pensar. En la sinópsis del catálogo nada de lo que he entendido está allí escrito...será la ilusión de la primera película?
Play it again, Stevie! Y cantemos bien fuerte.

ENGLISH__I have a song is in my head till this morning (Thursday). From my first movie of the festival, in press screening. Julián has not understand and I have understand everything (that’s weird, as my mother would think). We where late, thanks to the problems of the first day to catch the invitations, that anyone knows in which long row we have to wait. But the point is that: this little independent Indonesian movie is a declaration of love. Talks about one little Chinese boy and girl that when they will grow up they want to be anything else except Chinese. Also appear in the movie two adolescents (in fact they are themselves) that they are mistreated and they survive together, walking down the streets of Indonesia looking to the sky with their heads up, instead of looking down ashamed, and waiting for a better future. In the title there’s the key: Blind pig... (the pigs are the Chineses people, blind Chineses without a country and land) who wants to fly...who wants to be different, or the same. Which dream that one day the abuses will stop, which dream that one day they could sing I love you everywhere. Meanwhile, they edit a karaoke video with images from a massacre, where the people closed in one place and burnt 400 blind pigs that wanted to fly (and that was for real). And this film is full of little evocative sequences that makes us fly and think. In the synopsis of the catalogue nothing of this is written... maybe this is the excitement of the first movie?
Play it again, Stevie! And let’s sing aloud.