CATALÀ__M'han dit que l'ha feta igual, però jo no he vist pas l'original. Així que puc dir amb certesa que m'és una Copie Conforme. Kiarostami sempre serà en Kiarostami, encara que copii dels altres. Un Kiarostami però, diferent a l'original. Original dels orígens atravessant les oliveres, o morint d'amor per les cireres. És aquesta la primera alegría festivalera, un director independent que dóna peu a debats sobre allò genuí i allò copiat. Jo puc parlar doncs de la meva experiència. I és que durant molts anys vaig pensar que jo era la original de la meva germana. Pensava: perquè jo havia de tenir una còpia de mi mateixa? Jo mateixa m'otorgava el do de la orginalitat i relegava a la meva bessona a l'infortuni de ser, tan sols, una mera còpia. Però amb els anys, per sort, ens n'adonem que la originalitat recau en cada un de nosaltres i que, irremediablement, potser allò que fem, ja ho ha fet un altre. Que allò que sóm, ja ha estat. I que allò que veiem, ja ho hem vist. Com el matrimoni, del qual també en parla en Kiarostami. D'uns anys que passen i que avorreixen. I així ens fa creure, en un primer amor, en un apropar-se a enamorar a qui sembla flirtejar-nos... però eus aqui el toc de gràcia de la pel·lícula, que al final, tornem a l'orígen. Orígen, d'orígen, de naixement. El naixement d'un matrimoni incontrolable. Però no dic res més, per no espatllar la gràcia. Per no desvetllar la originalitat del guió. Un guió juganer, un guió plè de conquestes, un guió plè de jocs de paraules, un guió ben original, d'original per venir d'en Kiarostami i els seus llargs silencis (val a dir, tot ell, faci el que faci, esplèndit).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada