ESPAÑOL__Volviendo a lo que he denominado "géneros reducidos", buscando todas las posibilidades que hubiera de ello en el cine contemporáneo, encuentro a Andrew Bujalski. Podria mencionar a título de ejemplo cualquiera de sus películas, pero me centraría en "Mutual Apreciation". Entonces lo reduzco al género "Mutual Apreciation", aunque también podría llamarlo género "Bujalski". Es cierto que Bujalski podria tomar parte del look de sus películas de Woody Allen, o de Richard Linklater, si se le permite la mezcla al gran Woody. Pero las películas de Bujalski, lucen únicas, gusten o no, y tan únicas, que es imposible no ver la influencia en alguna película parecida. "No heart feelings", no sólo es parecida, sinó que es género "Mutual Apreciation" 100 por ciento. La diferencia en Bujalski es que él parece comprender la esencia del cine, y por mas posmodernas que luzcan sus películas, no puede evitar agregarle el grano de el material fílmico a sus obras, filmadas en 16 mm blanco y negro como "Mutual...", o en 35 como "Beeswax". La diferencia con "No heart feelings" es que parece grabada con un iphone, y no veo que sea una carencia de la película, sinó que parece más bien una búsqueda estética (bastante fea si se me permite opinar). En definitiva, lo que sostiene las obras de Bujalski son la frescura de sus diálogos, que por más banales que parezcan siempre entretienen y a veces hacer reir mucho, como en el caso de "Mutual apreciation"; sin éso, se quedaría sin nada, lo cual, es una apuesta muy difícil, y más difícil aún: imitarla. "No heart feelings", por momentos sale airosa de ésto, pero por momentos no... y lo cierto es que nunca me despertó una risa; eso sería lo de menos, y hasta le subiría un par de puntos... si no tuviese que realizar la obligatoria comparación con Bujalski.
http://www.noheartfeelings.com/
CATALÀ__Tornant al que he denominat "gèneres reduïts", buscant totes les possibilitats que hi hagués d'això al cinema contemporani, hi trobo a Andrew Bujalski. Podria mencionar a títol d'exemple qualsevol de les seves pel·lícules, però em centraria amb "Mutual Apreciation". Llavors ho redueixo al gènere "Mutual Apreciation", encara que també podria denominar-lo gènere "Bujalski". És cert que Bujalski podria agafar part del look de les seves pel·lícules d'en Woody Allen, o de Richard Linklater, si se li permet la mescla al gran Woody. Però les pel·lícules de Bujalski llueixen úniques, agradin o no, i tan úniques que és impossible no veure-hi la influència en alguna pel·lícula semblant. "No heart feelings", no només és semblant, sinó que és gènere "Mutual Apreciation" 100 per cent. La diferència amb Bujalski és que ell sembla compendre l'essència del cinema, i per més postmodernes que llueixin les seves pel·lícules, no pot evitar afegir-hi el grà del material fílmic a les seves obres, filmades en 16 mm blanc i negre com fa a "Mutual..." o en 35 mm com a "Beeswax". La diferència amb "No heart feelings" es que sembla gravada amb un iphone i no veig que sigui una carència de la pel·lícula, sinó que sembla més aviat una recerca estètica (bastant lletja si se'm permet dir-ho). En definitiva, el que sosténen les obres d'en Bujalski són la frescor dels seus diàlegs, que per més vanals que semblin sempre entreténen i a vegades fan riure molt, com és el cas a "Mutual Apreciation"; sense això, es quedaria sense res, el que és doncs una aposta molt arriscada, i més dificil: la d'imitar-la. "No heart feelings", per moments en surt airosa d'aquest tràngol, però per moments no, i una cosa és certa: que mai m'ha despertat una sola rialla; això en principi no seria important i fins i tot li sumaria un parell de punts... si no hagués de realitzar la obligatòria comparança amb Bujalski.
http://www.noheartfeelings.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada