Mi viaje empieza por un trayecto en auto. Me senté en el cine en una butaca con caja de cuarta y marcha atrás, puse primera y viaje a bordo de un Torino en las 84 horas de Nürburgring. Y gané!, espectacular!, como no orgullecerme ganar con un auto 100% argentino! Luego me reí un rato largo de la mano de adolecentes franceses y al otro día en la cola de las entradas escuchaba a un critico pseudointelectual dirigirse a ella despectivamente como "esa película de los adolecentes pajeros". ¿Me estará aburriendo tanto el cine de películas como "Alamar" (menciono esta porque es la que ganó el festival) que me gustan películas de adolecentes pajeros?.
El sábado tuve mi peor día, "Los condenados" de Isaki Lacuesta que la vi en función de prensa y me tuve que ir a la hora, a recuperar mis anteojos que los había dejado encima de el mostrador de computadoras donde se chequean los horarios de películas. Volví para ver el final, y ya me había perdido la conversación fundamental de la película. Por la tarde quise ver algo de Baficito (películas para niños). Es increíble, no se rían por favor, no la entendí. A la noche fui a ver "El calambre", sin acordarme que había visto una película de éste director en ediciones pasadas y me había parecido la película más aburrida de la historia. Cuando me acordé fui igual... lamentablemente no le di ni un plano de crédito al director, porque me dormí antes que empezara. Si alguien algún día la ve que me la cuente, pero estoy seguro que no hay mucho para contar.
Domingo de cierre, por fin una alegría!, como de costumbre estos últimos días, nada de lo que elijo esta disponible. Tratando de elegir en lectura rápida y diagonal, recordé que había marcado una de Baficito del año 66; cuando la voy a pedir se me adelanta uno y pide 2, a lo que la chica le responde: "las ultimas". Le dije: dame las gracias por lento... y entonces me recomendó una del Baficito que era película sorpresa. Sorpresa fue la mía, ¿que me está pasando?, una película para niños de dibujitos la considero de lo mejor que vi en el festival, junto con un documental de rock y una comedia de adolecentes pajeros. Al salir, mi problema era que la próxima película que había elegido empezaba 10 minutos después, pero a 25 cuadras de distancia. Entonces me lleve la moto, y cuando viajaba de un cine a otro el cielo me sacaba fotos con flash. Llegue justo, me senté y apagaron las luces. Las tendría que haber dejado prendidas para soportar semejante bodrio... era tan aburrida que comencé a escuchar en un cine de shoping como pegaban las gotas en el techo y entonces salí corriendo porque me acordé que el pronostico anunciaba piedras. Era tal el diluvio que tuve que esperar unos minutos mientras me repetía a mi mismo que la cosa iba a empeorar, así que agarre la moto tal cual estaba el clima y llegue a casa empapado... no podía terminar el festival de otra manera. Un festival que gana una película que se llama "Alamar", yo tenia que llegar a mi casa pasado por el agua.
Nos vemos en el próximo Bafici.
Lista de pelis según el orden de aparición en esta critica:
"Torino" de Agustín Rolandelli
"Les beaux gosses" de Riad Sattouf
"Los condenados" de Isaki Lacuesta
"Circleen: City mice" de Jannik Hastrup
"El Calambre" de Matías Meyer
"Kerity, la maison des contes" de Dominique Monféry
"White days" de Lei Yuan Bin
CATALÀ__Fa dies que no he tingut temps de comentar pel·lícules. Des de dijous precisament. Tinc 7 pel·lícules sense fer crònica des de llavors. Així que miraré de fer una critica general, i parlar una mica de tot plegat, com un "revuelto de gramajo" (que tant m'agrada) del restaurant Norte, obviament, situat a Talcahuano i M.T. de Alvear.
El meu viatge comença amb un trajecte en cotxe. Vaig seure al cinema a la butaca amb la 4a marxa i marxa enrera, vaig posar primera i vaig viatjar a bord d'un Torino a les 84 hores de Nürburgring. I vaig guanyar! espectacular! com no enorgullir-me guanyar amb un cotxe 100% argentí! Després vaig riure una llarga estona de la mà d'adolescents francesos i al dia següent escoltava a la cua de les entrades a un crític pseudointel·lectual mencionar-la despectivament com "aquella pel·lícula d'adolescents pallerus". M'estarà avorrint tant el cinema de pel·lícules com "Alamar" (esmento aquesta perquè és la que ha guanyat el festival) que m'agraden pel·lícules d'adolescents pallerus?
El dissabte vaig tenir el meu pitjor dia: "Los Condenados" de Isaki Lacuesta que la vaig veure en funció de premsa, i vaig haver de marxar al cap d'una hora, a recuperar les meves ulleres de sol, que les havia deixades sobre el taulell dels ordinadors on es miren els horaris de les pel·lícules. Vaig tornar per veure el final, i ja m'havia perdut la conversa fonamental del film. A la tarda vaig voler veure alguna cosa del Baficito (pel·lícules per nens). És increible, no rigueu sisplau: no la vaig entendre. A la nit vaig veure "El Calambre", sense recordar que ja havia vist un film d'aquest director en edicions passades i que m'havia semblat la pel·lícula més avorrida de la història. Me'n vaig enrecordar però hi vaig anar igualment; lamentablement no vaig donar-li ni un pla de crèdit al director perquè em vaig adormir abans que començés. Si algú la veu algun dia que me l'expliqui, però estic segur que no hi haurà gaire per explicar.
Diumenge de final de festival, per fi una alegria! com de costum d'aquests últims dies, res del que escullo està disponible, tractant d'escollir en lectura ràpida i diagonal, vaig recordar que havia senyalat una del Baficito de l'any 66. Quan la vaig a demanar se m'adelanta un i demana dues entrades, i la noia li respòn: "les últimes". Vaig dir-li, dona'm les gràcies per lent, i llavors em va recomanar una del Baficito que era pel·lícula sorpresa. La sorpresa va ser meva... què m'està passant? una pel·lícula per nenes de dibuixets la considero del milloret que he vist al festival, juntament amb un documental de rock i una comèdia d'adolescents pallerus. Al sortir, el meu problema era que la propera pel·lícula que havia escollit començava 10 minuts després, però a 25 quadres de distància. Així que vaig agafar la moto i quan iatjava d'un cinema a un altre, el cel em disparava fotos amb flash. Vaig arribar just, em vaig asseure i van apagar les llums. Les haurien d'haver deixat enceses per suportar aquell vòdrio... era tan avorrida que vaig començar a escoltar al cinema del centre comercial com queien estrepitosament les gotes al sostre, així que vaig sortir esperitat al recordar que a la previsió meteorològica pronosticaven pedregada. Era tal el diluvi que viag haver d'esperar uns minuts mentre em repetia que la cosa empitjoraria, així que vaig agafar la moto tal com estava el clima i vaig arribar a casa xop... no podia acabar el festival de cap més manera. Un festival on guanya una pel·lícula que es diu "Alamar", jo havia d'arribar a casa passat per aigua.
Ens veiem al proper Bafici.
Llistat de pel·lícules, en ordre d'aparicio en aquesta crítica:
"Torino" de Agustín Rolandelli
"Les beaux gosses" de Riad Sattouf
"Los condenados" de Isaki Lacuesta
"Circleen: City mice" de Jannik Hastrup
"El Calambre" de Matías Meyer
"Kerity, la maison des contes" de Dominique Monféry
"White days" de Lei Yuan Bin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada