PELUIX ADOLESCENT / PELUCHE ADOLESCENTE

CATALÀ__El pas previ a l'edat adulta és l'adolescència. Com el pas previ a una bronquitis és tenir 38 de febre mentre mirava Animals, de Marçal Forés. Però tot i la febre, calia veure aquesta fàbula teenager, de gènere adolescents incompresos que recorda pel·lícules de factura Gus Van Sant o Larry Clark. Però aquí ens afrontem a una altra cosa, un relat més íntim i fet a casa nostra apuntant a una projecció internacional (més de la meitat del film està en parla anglesa), d'un personatge desvalgut que només (gairebé) parla amb el seu ós de peluix. En Deerhoof, així es diu el seu company inseparable d'aventures, és collonut. Ell si que és cool. És atent i comprensiu i entén que el seu amo/amic no vulgui desempallegar-se de tanta comprensió, amor i companyia encara que a vegades el faci parar mig boig. Perquè ell, en Pol, ja és gran per parlar amb el seu ós de peluix. Però i què? és el seu millor amic i sempre té una pua que guarda a l'interior del forro de peluix, a punt, per deixar-li quan comença a tocar la guitarra. Deerhoof toca la bateria. Són inseparables, fins a un punt que es torna del tot malaltís. Una malaltia, la de fer-se gran i afrontar la vida adulta, que no es pot suportar ni assumir, perquè assumir-ho vol dir deixar-lo de banda, a ell, al seu amic de peluix. En Deerhoof no es mereix que el llencin lligat a una pedra daltabaix del pont, per morir ofegat al llac. En Pol no ho vol, jo tampoc! Molts ens sentim identificats, amb aquest osset tendre, preciós i amable de veu robòtica i una mica maldestre, de peluix. I cada cop ens endinsem més en aquest bosc per on passegen mentre parlen de la vida i on s'enfronten amb les seves pors (gossos bordadors, amic adolescent obsessionat amb tallar braços amb el cúter...), i endinsar-nos al món contradictori d'en Pol amb aquest entramat de tensió sonora magistral, gràcies a un disseny de so impecable i una fotografia absorbent, climàtica, que ens deixa al limb adolescent. I és que parlant amb el director del film, es veu en ell la projecció del protagonista mateix. I tot i la seves respostes ràpides i sornegueres davant d'un públic colpit i destarotat pel que ha vist, a mi em sembla sentir que encara tinc un ós de peluix assegut al meu costat. I enllà va marxar ell, en Marçal, després d'una afable xerrada de català a català, agafat de la mà del seu ós de peluix de camí a alguna festa d'acreditats que, uns metres enllà se'n va desdir d'assistir. Me l'imaginava més tard estirat al llit de l'hotel, amb en Deerhoof al costat. I jo, vaig aconseguir fer-li la foto a l'actor més guapo del festival: el peluix adolescent. 

ESPAÑOL__El paso previo a la edad adulta es la adolescencia. Como el paso previo a una bronquitis es tener 38 de fiebre mientras miraba Animals, de Marçal Forés. Pero aún y la fiebre, hacía falta ver ésta fábula teenager, de género adolescentes incomprendidos que recuerda a películas de factura Gus Van Sant o Larry Clarck. Pero aqui nos afrontamos a otra cosa, un relato más íntimo y hecho en Catalunya apuntando a una proyección internacional (más de la mitad de la película es en habla inglesa), de un personaje desvalido que sólo (casi) habla con su oso de peluche. Deerhoof, así se llama su compañero inseparable de aventuras, es cojonudo. Él si que es cool. Es atento y comprensivo y entiende que su amo/amigo no quiera deshacerse de tanta comprensión, amor y compañía aunque a veces lo haga volverse medio loco. Porque él, Pol, ya es grandecito para hablar con su oso de peluche. Pero ¿y qué? es su mejor amigo y siempre tiene una púa que guarda en el interior del forro de peluche, a punto, para dejársela cuando empieza a tocar la guitarra. Deerhoof toca la batería. Son inseparables, hasta el punto que se vuelve del todo enfermizo. Una enfermedad, la de hacerse mayor y afrontar la vida adulta, que no se puede soportar ni asumir, porque asumirlo quiere decir dejarlo de lado, a él, a su amigo de peluche. Deerhoof no se merece que lo tiren atado a una piedra por el puente, para morir ahogado en el lago. Pol no lo quiere y yo tampoco! Muchos nos sentimos identificados con éste osito tierno, precioso y amable de voz robótica y medio torpe, de peluche. Y cada vez nos adentramos más en éste bosque por dónde caminan mientras hablan de la vida y dónde se afrontan con sus miedos (perros ladradores, amigo adolescente obsesionado con cortar brazos con el cúter...), y adentrarnos en el mundo contradictorio de Pol con éste entramado de tensión sonora magistral, gracias a un diseño de sonido impecable y una fotografía absorvente, climática, que nos deja en el limbo adolescente. Y es que hablando con el director del film, se intuye en él la proyección del protagonista mismo. Y aún sus rápidas respuestas delante de un público tocado y desorientado con lo que ha visto, a mi me da la sensación de sentir que todavía tengo un oso de peluche sentado a mi lado. Y allà se fue él, Marçal, después de una afable conversación en catalán, cogido de la mano de su oso de peluche de camino a alguna fiesta de acreditados a la cual, unos metros más allá, decidió no asistir. Me lo imaginaba más tarde tumbado en la cama del hotel, con Deerhoof a su lado. Y yo, conseguí hacerle una foto al actor más guapo del festival: el peluche adolescente.