dimarts, 31 de març del 2009
QUAN EL CINEMA SURT DE LA PANTALLA / CUANDO EL CINE SALE DE LA PANTALLA / WHEN CINEMA COMES OUT OF THE SCREEN
CATALÀ__El cinema s'omplia. L'Atles Santa Fe gairebé plè, de públic que volia anar d'Excursions amb Ezequiel. I de cop, com si s'haguéssin despenjat del pòster que hi havia penjat a la cartellera, els dos amics recorrien el cinema en busca de dues butaques lliures. Senyalaven, es rascaven el cap, reien entre ells. Com a la pel·lícula. Una actuació de si mateixos, fora de la pantalla però a la vegada dins del cinema. Una fidel caracterització d'uns personatges simpàtics, riallers, curiosos, peculiars.
S'han assegut i les llums s'han apagat. I allà estaven ells, en la penombra de la sala, veient-se projectats.
Una excursió en un blanc i negre impecable (com diria el meu amic Chucho) i converses quotidianes i casuals, entre dos amics actors, que actuen fent d'amics i els hi queda com la vida mateixa. I el director que els deixa fer, que els emmarca tímidament però amb més força, rigor i veu que a les anteriors pel·lícules. El resultat: actuant per ser ells mateixos, sortint de la pantalla. Está bueno. Eiiiii!!!! sortim als crèdits!
CASTELLÀ__El cine se llenaba. El Atlas Santa Fe casi lleno, de público que quería ir de Excursiones con Ezequiel. Y de repente, como si se hubieran descolgado del poster que está colgado en la cartelera, los dos amigos recorrían el cine en busca de dos butacas libres. Señalaban, se rascaban la cabeza, reían entre ellos. Como en la película. Una actuación de sí mismos, fuera de la pantalla pero a la vez en el cine. Una fiel caracterización de unos personajes simpáticos, risueños, curiosos, peculiares.
Se han sentado y las luces se apagaron. Y allí estaban ellos, en la penúmbra de la sala, viéndose proyectados.
Una excursión en un blanco y negro impecable (como diría mi amigo Chucho) y conversaciones cotidianas y casuales entre dos amigos actores, que actúan haciendo de amigos y les queda como la vida misma. Y el director que los deja hacer, que los enmarca tímidamente pero con más fuerza, rigor y voz que en las anteriores películas. El resultado: actuando para ser ellos mismos, saliendo de la pantalla. Está bueno. Eiiii! Salimos en los créditos!
ENGLISH__The cinema was almost full. The Atlas Santa Fe full of people who wanted to go on Excursions with Ezequiel. And suddenly, as if they hang off the poster that is on the entrance, this two friends where lookinf for a pair of free seats all over the cinema. They pointed with finger, they scratch their hair, they laughed among them. Like in the film. A performing of themselves, outside the screen but simultaneously in the cinema. A character's imitation of a funny, curious, peculiar characters.
They sat down and the lights switched off. And there where they, in the darkness of the cinema, watching the projection of themselves.
An impeccable black and white excursion (as my Chucho friend would say) and casual and natural conversations between two friendly actors, who act doing of friendly and their perform looks like life itselve. And the director who let them do, that timidly frames them but with more force, rigor and voice that in the previous films. The result: acting to be themselves, coming out of the screen. That's good. Hey!!!! we apear on credits!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada